JOC D’ARRANCAR CEBES

Nombre de jugadors: Es pot començar a jugar a partir de 5 participants, tot i que amb menys també es pot dur a terme el joc, però d’acaba aviat i no és divertit.

Desenvolupament del joc: Els jugadors s’asseuen a terra amb les cames obertes l’un davant de l’altre formant una fila, i agafen al company del davant per la cintura. El del final de la fila ha d’estar recolzat a la paret o en algun altre lloc com ara un arbre. Hi ha un jugador que no s’asseu, i és el que para i fa de pagès que ha d’arrancar les cebes, que són tots els jugadors que es troben asseguts. El pagès ha d’estirar el jugador de la punta de la fila fins que aquest es desenganxi de la resta. També es poden arrencar més d’una persona de cop. Un cop s’ha arrancat a una persona, aquesta ha d’ajudar al jugador que fa de pagès a arrancar a les altres. Cada vegada que arrenquen a un altre jugador de la fila, aquest ha d’ajudar a arrancar a als altres. Un cop s’ha arrancat a totes les persones de la fila s’acaba el joc.

Variant: Es fan dos equips amb el mateix nombre de participants i un equip es tomba en terra i els seus membres s'agafen entre ells de manera que siga el mes dificil posible separar-los . L'altre euqip es posaa alrededor i a de intentar separar els de l'altre grup el mes rapid pisible. L'equip que aconsegueix separar els membres de l'altre grup en el menor temps posible guanya.

Posició: Els jugadors es col·loquen en filera i asseguts i un es posa dret. Aquest ha d’intentar aixecar als altres companys que estan asseguts. En aquest joc és molt important la força.

Material necessari: Cap, només el cos i un espai gran sense obstacles.

Objectiu: Arrancar a tots els jugadors de la fila.

Què pot aportar aquest joc? Es tracta d’un joc on fonamentalment es treballa la força, ja que s’ha d’estirar als companys per tal d’arrancar-los de la fila i també s’ha d’aguantar fort al company assegut al davant perquè no l’arrenquin. També es treballa la cooperació entre els companys.

Vivencies: Aquest joc es un dels meus preferits , m'el ensenyaren a l'escola quan era xicotet i desde entonces no e parat de jugar a l'escola , institut i universitat e inclus amb els amics. Sempre que juge a este joc m'enrecorde de la primera vegada que vaig jugar i vax fer del jugador que te que arrancar els jugados que estan agafats en terra , vaig aconseguir fer-ho en els millor temps i el mestre i els companys em van donar la enorabona . Sempre que juge a aquest joc disfrute com un xiquet i meu pase molt be.

Foto:

Video:

Joc de les birles

Bitlles o Birles Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa: Quilles (França) Número de jugadors: Es pot jugar individualment o competir, també, per parelles Lloc/zona ideal per practicar-lo: Un terreny pla d'un mínim de dotze metres Material: Es necessiten 6 bitlles i 3 bitllots de fusta. Explicació:Una partida consta de nou tirades per jugador, dividides en tres tirades. A cada tirada es poden llençar tres bitlles.  Es planten les bitlles en dues fileres de tres columnes, paral·lelament, separades per uns 7' 5 centímetres per la seva part baixa. La distància de tir és d'onze metres i mig per els homes i nou metres i mig per a les dones.L'objectiu principal és fer bitlla, és a dir, tombar cinc de les sis bitlles. Les tirades es puntuen així: Cap bitlla tombada 0 punt Una bitlla tombada 1 punt Dues bitlles tombades 2 punts Tres bitlles tombades 3 punts Quatre bitlles tombades 4 punts Cinc bitlles tombades 10 punts Sis bitlles tombades (*) 6 punts. Després d´aquesta mini fitxa voldria aprofundir més en una petita anécdota que el meu avi em va contari per açò he escollit aquest joc tradicional:  El meu avi a la edat dels 15 anys era molt tipic jugar al joc de les birles que fins ara no ha canviat la manera de jugar però s´ha modernitzat un poc. En aquest joc i açò es veridic es van jugar a una partida; ell i un altre xic a qui guanyava la partida es quedava en la xica que els agradava als dos. El meu avi en aquell moment va guanyar la partida i per casualitats de la vida ara aquella xica que pareixia com el trofeu, ara es la meua avia. Per això sempre recorda aquell joc com algo positiu, encara que ara diu que haguera perdut la partida en to sarcàstic. En la meua opinió crec que darrere d´aquest jocs tradicionals estan amgades infinitats de histories interessants de les quals poder compartir amb els demés, molta gent sobretot generacions passades han crescut jugant al carrer.

Rabosots, gallines i serps

RABOSOTS, GALLINES I SERPS

 

 

 

EPLICACIÓ DEL JOC:

 Distribuïm als alumnes en tres grups.

A cada grup li donem una funció:

•  Els rabosots: atrapar les gallines
• Les gallines: picar les serps.
• Les serps: Agafar els rabosots.

Si va agarrar a algun ho porte a ma casa.

Si ve un del seu propi grup i li toca la mà, està salvat.

En ma casa em refugie i no em poden agarrar.

Guanyen dos equips quan no queda cap animal de l'altre.
 

ORIGEN EN ALBERIC:

 En el meu poble han jugat varies generacions ya a este joc, per exemple els meus pares i antes els meus avis ya jugaben a aquest joc en la plaça del poble ya que es un lloc ample o tambe en el pati del colegi. Totes les vesprades quedaben allí amb tots els xiquets del barri per a jugar a jocs, este era un dels favorits i jugaben casi tots els dies. Para delimitar les zones de cada equip se utilitzaben pedres, botelles, pals o qualquier cosa que trobaren per terra. Gracies a ells vaig poder coneixer aquest joc i el vaig poder jugar de xicotet en la plaça del poble i en els carrers i utilitzabem per a delimitar les zones de cada equip qualsevol cosa que trobarem per terra (botelles, pedres, pals...) i sinos utilitzabem sudaderes o jacketes.
Recorde una viviencia que vag tindre en aquest joc quant era xicotet. Estabem jugant a la plaça del poble a aquest joc que esta enfront de ma casa i al cap del rato de estar jugant estaba perseguint a un company quant de repent em baig girar i vaig  chocar contra el company que venia a pillarme a mi i em vaig pegar en el labio contra el seu cap i els meus amics anaren corent a visar als meus pares i em portaren al hospital i em posaren dos punts en el labio.

OBJECTIU:

• Fomentar la deportivitat en el joc.
• Fomentar la cooperció.
• Divertirse.
• Respetar les regles.

ESPAI: Se podrà realizar en espais oberts o tancats sempre que sigan lo bastant grans. Com per exemple: Gimnasios, carrers, la plaça del poble...

MATERIAL: Cons, pedres, botelles, pals...

TEMPS ESTIMAT: El temps dependrà del número de participants de cada equip. Lo ideal sería un minut per cada membre del equip. Si per exemple en cada equip son 5 membres el joc deuria durar 5 minuts.

VARIANTS: Cada equip te una serie de balons en la seua zona i tindrem que agafar els balons dels equips contraris i portarlos a la nostra zona sense que ens pillen. Guanyarà el equip que mes balons tinga.

OBSERVACIONS Y ADVERTENCIES DE PERRILL:
El perill que pot tinre aquest joc es el de alguna caiguda o el de algún colp en algún companyer.

VÍDEO DEL JOC:



El mocador

El mocador:

Es tracta d’un joc molt dinàmic en el qual es treballen tant punts motrius com psicològics i també es treballa molt el companyerisme.

En el moment en que el mestre diu un número es treballa el punt de la memòria ja que es tracta de recordar-se del número que t’han repartit.

En el moment en que els dos participants ja han sortit i es troben davant del mocador es tracta d’intentar enganyar al company per tal de poder escapar d’ell amb el mocador o perquè traspassi la línia i quedi eliminat, per tant en aquest moment es important utilitzar estratègies en les quals s’utilitza la intel·ligència.

La motricitat es treballa contínuament, ja que s’utilitza tant per anar a buscar el mocador, com per tornar amb ell i evitar que el company sigui més ràpid.

Podem dir que es un joc on la diversió es constant i en el qual s’ha d’estar en constant tensió.

Per al desenvolumpament correcte del joc es recomanable un nombre de jugadors de 10 o mes. 

Es fan dos equips, cada un d’ells es numeren donant a cadascú un o més números depenent de quin sigui l’últim número, es posen cada equip en un costat diferent i s’alineen els membres de cada equip un al costat de l’altre. El mestre es col·loca entre els dos grups i subjecta un mocador i diu un número dels que han repartit als equips. Els dos nens que tenen el número surten corrent cap al mocador e intenten agafar-lo, qui l'agafi primer correrà cap al seu costat intentant que el seu rival no l'atrapi, si l’atrapa l'equip perd el punt que pase directament a l'equip contrari, Si el que te el mocador arriva a transpasar la linia del seu camp el seu equip guanya un punt. Al acabar de jugar guanya lequip que més punts te. 

Video explicatiu:

Introducció del joc

El joc és l’activitat espontània i desinteressada que exigeix una regla escollida 

lliurement que s’ha de complir o un obstacle que s’ha de superar. El joc té com a funció 

principal procurar al nen el plaer moral del triomf per tal d’afavorir la seva personalitat 

(Guy Jacquir). 

Un cop tenim definit el que entenem per joc, és l’hora de definir que és un joc 

tradicional. S’ha de tenir en compte que s’utilitzen tres termes per definir aquest tipus 

de joc: joc tradicional, joc popular i joc autòcton. 

A continuació exposo les característiques principals de cada terme. 

 a) Joc tradicional és aquell que ha anat passant de generació en 

generació, la qual cosa implica, que ha arrelat en la societat (raó fonamental per 

decantar-me per aquest terme). La transmissió ha sigut oral, excepte en els últims anys 

que ha començat a ser escrita. 

b) Popular, segons la mateixa font, podem definir popular com: “relatiu o pertanyent a 

un poble”. Un joc popular és aquell joc practicat pels habitants d’un poble. 

Anteriorment també es considerava un joc popular aquell que practicava la gran majoria 

de la societat, excepte les persones cultes i aristòcrates, pertanyents a l’alta societat.

c) Autòcton, terminològicament es defineix com: “original del lloc on habita”; “en 

relació amb un país, amb una zona”. Ens quedem amb autòcton en el sentit de típic 

d’una zona determinada i concreta. Podem afirmar, que un joc és autòcton quan és un 

joc propi de la zona i que no ha sigut portat per gent de fora.

En aquest trebal ens anem a centrra en els jocs tradicionals.